Vés al contingut

vannus

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈwan.nʊs/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *h₂weh₁- ‎(«bufar, airejar»).

vannus m. ‎(genitiu vannī)

  1. garbell

Declinació

[modifica]
2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu vannus vannī
Vocatiu vanne vannī
Acusatiu vannum vannōs
Genitiu vannī vannōrum
Datiu vannō vannīs
Ablatiu vannō vannīs