vanus
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈwaː.nʊs/
Adjectiu[modifica]
vānus m., vāna f., vānum n. (comparatiu vānior, superlatiu vānissimus)
- buit
- Ne vana urbis magnitudo esset. ― Perquè aquesta gran ciutat no quedés buida, deshabitada.
- irreal
- Vana imago ― Imatge irreal
- va, inútil
- Vanum argumentum ― Prova no concloent
- fals, va
- Vana promissa ― Promesa falsa
- presumit, vanitós, frívol
- Vanus mendaxque ― Vanitós i mentider
Declinació[modifica]
Primera i segona declinació, -us, -a, -um.
| Cas | Singular | Plural | |||||
| Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
| Nominatiu | vānus | vāna | vānum | vānī | vānae | vāna | |
| Vocatiu | vāne | vāna | vānum | vānī | vānae | vāna | |
| Acusatiu | vānum | vānam | vānum | vānōs | vānās | vāna | |
| Genitiu | vānī | vānae | vānī | vānōrum | vānārum | vānōrum | |
| Datiu | vānō | vānae | vānō | vānīs | |||
| Ablatiu | vānō | vānā | vānō | vānīs | |||