vanus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈwaː.nʊs/

Adjectiu[modifica]

vānus m., vāna f., vānum n. ‎(comparatiu vānior, superlatiu vānissimus)

  1. buit
    Ne vana urbis magnitudo esset.Perquè aquesta gran ciutat no quedés buida, deshabitada.
  2. irreal
    Vana imagoImatge irreal
  3. va, inútil
    Vanum argumentumProva no concloent
  4. fals, va
    Vana promissaPromesa falsa
  5. presumit, vanitós, frívol
    Vanus mendaxqueVanitós i mentider

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu vānus vāna vānum vānī vānae vāna
Vocatiu vāne vāna vānum vānī vānae vāna
Acusatiu vānum vānam vānum vānōs vānās vāna
Genitiu vānī vānae vānī vānōrum vānārum vānōrum
Datiu vānō vānae vānō vānīs
Ablatiu vānō vānā vānō vānīs