vanitós

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /bə.niˈtos/, balear /və.niˈtos/
Occidental: nord-occidental /ba.niˈtos/, valencià /va.niˈtos/, /ba.niˈtos/

Adjectiu[modifica]

va·ni·tós m. ‎(femení vanitosa, plural masculí vanitosos, plural femení vanitoses)

  1. Que parla de coses vanes, especialment per lloar-se a ell mateix.
    -El parentiu entre estupidesa i vanitat és dels més propers: un vanitós fa sempre la impressió que rendeix menys del que podria; s'assembla a una màquina que deixa anar el vapor per algun racó mal ajustat.[1]
  2. Que cobeja el màxim o el millor per a ell mateix.
    -A veure quants confits me donaran enguany, el cor vanitós retruny, inquiet, ple d' ànsia, al ritme dels tambors.[2]


Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Joan Fuster, L'Espill, 2001
  • Maria Antònia Oliver, Figues d'un altre paner, 1885