vane

Català

Verb

vane

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vanar-se
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vanar-se
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vanar-se
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb vanar-se

Miscel·lània

• Síl·labes: va·ne (2)
• Anagrames: avén, envà, neva, nevà, vena

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈwaː.nɛ/

Adjectiu

vāne

1. vocatiu masculí singular de vānus