envà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əmˈba/, balear /əɱˈva/
Occidental:	nord-occidental /emˈba/
	valencià /eɱˈva/, /emˈba/
Informal:	nord-occidental /amˈba/

• Rimes: -a
• Etimologia: En català preliterari antbannum (s. XII), anvano (s. XIII), del gàl·lic *andebanno, compost de *abde- ‎(‘gran’) i *bannā ‎(‘banya’), segle XIV. Originalment «barbacana» o «ràfec» amb un toro totèmic, usat com a «part protectora», després com a «separació». Cognat de l’occità amban i del francès auvant.

Nom

envà m. ‎(plural envans)

1. Paret prima que fa de separació sense suportar cap pes.
2. (zoologia) septe

Traduccions

Traduccions

• Anglès: partition ^(en)
• Castellà: tabique ^(es) m.
• Francès: cloison ^(fr)
• Llengua de signes catalana: PARET ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: en·và (2)
• Anagrames: avén, neva, nevà, vane, vena

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat