ventall

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bənˈtaʎ/, balear /vənˈtaj/
Occidental:	/benˈtaʎ/, /venˈtaʎ/

• Rimes: -aʎ
• Etimologia: De ventar i el sufix -all segle XIV.

Nom

ventall m. ‎(plural ventalls)

1. Instrument plegable ideat per a moure petites quantitats d'aire, emprat per a refrescar-se una persona.
2. Conjunt d'opcions o d'elements que es poden triar.

Sinònims

• vano
• gama

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: reeks ^(af)
• Albanès: fusha ^(sq)
• Alemany: Fächer ^(de) m.
• Anglès: fan ^(en)
• Àrab: مِرْوَحَة‎ ^(ar)
• Armeni: հովհար ^(hy) ‎(hovhar)
• Belarús: ве́ер ^(be) m. ‎(véer)
• Búlgar: ветри́ло ^(bg) n. ‎(vetrilo)
• Castellà: abanico ^(es)
• Coreà: 부채 ^(ko) ‎(buchae)
• Danès: vifte ^(da) c.
• Eslovac: vejár ^(sk) m.
• Eslovè: pahljača ^(sl) f.
• Esperanto: ventumilo ^(eo)
• Estonià: lehvik ^(et)
• Finès: viuhka ^(fi)
• Francès: éventail ^(fr)
• Gallec: abano ^(gl), abanico ^(gl) m.
• Georgià: მარაო ^(ka) ‎(màrao)
• Grec: βεντάλια ^(el) f. ‎(vendàlia)
• Grec antic: ῥιπίς ^(grc) f. ‎(rhipís)
• Hebreu: מְנִיפָה‎ ^(he) f.
• Hongarès: legyező ^(hu)
• Islandès: blævængur ^(is) m., vifta ^(is) f.
• Italià: ventaglio ^(it)
• Japonès: 扇子 ^(ja)
• Manxú: ᡶ‍ᡠᠰᡝᡴ᠌ᡠ ^(mnc), ᡶ᠋‍ᡠᡧᡝᡴ᠌ᡠ ^(mnc)
• Neerlandès: waaier ^(nl)
• Noruec: vifte ^(no)
• Polonès: wachlarz ^(pl) m.
• Portuguès: leque ^(pt) m.
• Romanès: evantai ^(ro) n.
• Rus: ве́ер ^(ru) m. ‎(véier)
• Serbocroat: лепеза ^(sh), lepeza ^(sh) f.
• Turc: yelpaze ^(tr)
• Txec: vějíř ^(cs) m.
• Uzbek: yelpigʻich ^(uz)
• Vietnamita: quạt ^(vi)
• Xinès: 扇子 ^(zh) ‎(shànzǐ)

Verb

ventall

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ventallar

Miscel·lània

• Síl·labes: ven·tall (2)
• Anagrames: llevant, Llevant

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot