paro
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
Verb[modifica]
paro
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de parar
- (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb parar
- (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb parar
Miscel·lània[modifica]
Castellà[modifica]
Nom[modifica]
paro m. (plural paros)
Adjectiu[modifica]
paro m. (femení para, plural masculí paros, plural femení paras)
Nom[modifica]
paro m. (plural paros, femení para)
Verb[modifica]
paro
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre paro
Italià[modifica]
Verb[modifica]
paro
Llatí[modifica]
Verb[modifica]
parō (1a present?), parās (2a present), parāre (infinitiu), parāvī (perfet), parātum (supí)
Derivats[modifica]
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Mots en català de 2 síl·labes
- Derivats del llatí al castellà
- Derivats del grec antic al castellà
- Substantius masculins en castellà
- Adjectius en castellà
- Arcaismes en castellà
- Formes verbals en castellà
- Mots en castellà de 2 síl·labes
- Formes verbals en italià
- Verbs en llatí