paro

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: parò


Català
[modifica]

Verb[modifica]

pa·ro

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de parar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb parar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb parar


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

pa·ro m. ‎(plural paros)

  1. atur

Verb[modifica]

pa·ro

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb parar


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

paro

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de parare


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈpa.roː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *per- ; cognat amb pariō.

Verb[modifica]

parō ‎(1a present?), parās ‎(2a present), parāre ‎(infinitiu), parāvī ‎(perfet), parātum ‎(supí)

  1. amanir, preparar
  2. arranjar, guarnir

Derivats[modifica]