Vés al contingut

separo

De Viccionari

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

separo

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de separar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb separar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb separar.

Miscel·lània

[modifica]

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈseː.pa.roː/
  • Etimologia: Del prefix se- i parō.

Verb

[modifica]

sēparō (1a present?), sēparās (2a present), sēparāre (infinitiu), sēparāvī (perfet), sēparātum (supí)

  1. separar, jo separo
    Maria pertenui discrimine separantur.
    Els mars només estan separats per una feble distància.
  2. separar, aïllar
    Separandos a cetero exercitu ratus.
    Convençuts que havien d'estar separats de la resta de l'exèrcit.