Vés al contingut

separo

De Viccionari

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

separo

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de separar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb separar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb separar

Miscel·lània

[modifica]

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈseː.pa.roː/
  • Etimologia: Del prefix se- i parō.

Verb

[modifica]

sēparō ‎(1a present?), sēparās ‎(2a present), sēparāre ‎(infinitiu), sēparāvī ‎(perfet), sēparātum ‎(supí)

  1. separar, jo separo
    Maria pertenui discrimine separantur.
    Els mars només estan separats per una feble distància.
  2. separar, aïllar
    Separandos a cetero exercitu ratus.
    Convençuts que havien d'estar separats de la resta de l'exèrcit.