separo

Català

• Anagrames: operàs, pareos, posaré, proesa

Verb

se·pa·ro

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de separar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb separar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb separar

Llatí

• Pronúncia: /ˈseː.pa.roː/
• Etimologia: Del prefix se- i parō.

Verb

sēparō ‎(1a present^?), sēparās ‎(2a present), sēparāre ‎(infinitiu), sēparāvī ‎(perfet), sēparātum ‎(supí)

1. separar, jo separo

   Ex.: Maria pertenui discrimine separantur. — (traducció:«Els mars només estan separats per una feble distància.»)

2. separar, aïllar

   Ex.: Separandos a cetero exercitu ratus. — (traducció:«Convençuts que havien d'estar separats de la resta de l'exèrcit.»)