pap

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

  • Pronúncia: /ˈpap/
  • Rimes: les acabades en -ap
  • Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Nom[modifica]

pap m. (plural paps)

  1. Part carnosa entre la barba i el coll d'un animal, en especial dels ocells, en forma de bossa i on dipositen el menjar. Gavatx.
  2. Ventre de l'home.
  3. L'interior de l'home.
  4. Ficar al pap: menjar.
  5. No se li florirà res en el pap: frase feta amb què es nota a aquella persona que no sap guardar secret i diu allò que no hauria de dir.
  6. Tenir algú o quedar-li alguna altra cosa en el pap: no dir tot allò que se sap o se sent.
  7. Tenir-ne una en el pap i una altra en el sac: Pensar una cosa i dir una altra.
  8. Treure el pap: fer dir tot allò que se sap.
  9. Omplir el pap: Menjar molt.
  10. Omplir el pap i el sac: reprendre a qui no es contenta amb allò que li donen i demana més, o en prén més per una altra ocasió; sovint es diu dels convidats.
  11. Buidar el pap: Dir tot quant se sap o es té callat.

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Forma verbal[modifica]

pap

  1. Primera persona del singular del present d'indicatiu del verb papar:
    Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] papo, pape, pap o papi.
  2. Primera persona del singular del present de subjuntiu del verb papar:
    [Que jo] pap, forma antiga per [que jo] papi o pape.
  3. Tercera persona del singular del present de subjuntiu del verb papar:
    [Que ell/ella/vostè] pap, forma antiga per [que ell/ella/vostè] papi o pape.

Referències[modifica]

Anglès[modifica]

Nom[modifica]

pap (plural paps)

  1. pastetes, menjar desfet.
  2. ximpleria.
  3. (familiarment) el pit d'una dona.

Hongarès[modifica]

Nom[modifica]

Books-aj.svg aj ashton 01.svgAccepcions[modifica]

pap

  1. Clergue.