barba

Potser volíeu: Barba, barbà

Català

• Pronúncia: oriental /ˈbar.bə/, occidental /ˈbaɾ.βa/

Àudio: català oriental

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí barba, segle XIII.

Nom

bar·ba f. ‎(plural barbes)

1. Pèl que els homes de vegades es deixen créixer per la cara i en especial el què hi ha a la barbeta.
2. Pèl o apèndix que tenen alguns animals, comparable a la barba d'un home per la seva posició.

   La barba d'una cabra.

3. Part sortint de la mandíbula inferior; barbeta.

   Tenir la barba ampla.

4. (ornitologia) Cadascun dels filaments paral·lels disposats en un mateix pla a banda i banda del raquis de les plomes dels ocells.
5. (mastologia) Làmina còrnia que tenen les balenes i els rorquals implantades transversalment al paladar, que conjuntament serveixen per filtrar el plàncton de què s'alimenten.
6. Rebava que hi ha a la vora d'una peça deguda al seu encuny.
7. Vores irregulars sobrants d'un paper fabricat a mà.
8. (botànica) Arestes d'una planta.
9. (botànica) Arrels primes d'una planta.
10. Algues o altra brutícia filamentosa que penja del buc d'una nau o d'un recipient qualsevol.
11. Columna de glaç que penja de les branques d'un arbre o similar.

Derivats

barbablanc barbabrut barbacana barbaclar barbaclòs barbaespès barbaflorit barbafort barbafresc barbagrís barballa barballera barballó barbamec barbanegre

barbapunyent barbar barba-reveixí barba-roig barba-ros barba-serrat barbat barbejar barbelló barber barberia barbeta barbicel·la barbíger barbim

barbiquell barbís barbó barbol barbós bàrbula barbulat barbut cuixabarba desbarbador desbarbar desbarbat esbarbar filabarba sotabarba

Compostos i expressions

• a les barbes: Davant mateix d'algú.
• : Va intentar robar a les barbes del botiguer.
• barba de cuixa: Tall de carn corresponent a l'anca d'un anyell.
• fer o fer-se la barba: Afaitar-se la barba.
• per barba: Per persona.
• : Seran quatre euros per barba.

Traduccions

Pèl de la cara

• Afrikaans: baard ^(af)
• Albanès: mjekër ^(sq) f.
• Alemany: Bart ^(de)
• Anglès: beard ^(en)
• Àrab: لِحْيَة‎ ^(ar) f.
• Aragonès: barba ^(an)
• Arameu: דקנא‎ ^(arc) m.
• Armeni: մորուք ^(hy) ‎(moruk)
• Asturià: barba ^(ast)
• Basc: bizar ^(eu)
• Bretó: barv ^(br) m.
• Búlgar: брада̀ ^(bg) f.
• Castellà: barba ^(es)
• Danès: skæg ^(da) n.
• Eslovac: brada ^(sk) f.
• Eslovè: brada ^(sl) f.
• Esperanto: barbo ^(eo)
• Estonià: habe ^(et)
• Feroès: skegg ^(fo) n.
• Finès: parta ^(fi)
• Francès: barbe ^(fr)
• Friülà: barbe ^(fur) f.
• Gallec: barba ^(gl) f.
• Georgià: წვერი ^(ka) ‎(tsveri)
• Grec: γένι ^(el) n. ‎(geni)
• Grec antic: πώγων ^(grc) m. ‎(pṓgōn)
• Groenlandès: umik ^(kl)
• Hindi: झझ‎ ^(hi)

• Italià: barba ^(it)
• Letó: barda ^(lv) f.
• Lituà: barzda ^(lt) f.
• Llatí: barba ^(la) f.
• Luxemburguès: Baart ^(lb) m.
• Macedoni: брада ^(mk) f.
• Maori: kuau ^(mi)
• Neerlandès: baard ^(nl) m.
• Noruec: skjegg ^(no) n.
• Occità: barba ^(oc) f.
• Persa: ریش‎ ^(fa)
• Polonès: broda ^(pl) f.
• Portuguès: barba ^(pt) f.
• Retoromànic: barba ^(rm) f.
• Romanès: barbă ^(ro) f.
• Rus: борода́ ^(ru) f. ‎(borodà)
• Sànscrit: दाढिका ^(sa) f.
• Sard: barba ^(sc) f., balba ^(sc) f.
• Serbocroat: бра́да ^(sh), brada ^(sh) f.
• Sicilià: barba ^(scn) f., varva ^(scn) f., varba ^(scn) f.
• Suahili: ndevu ^(sw)
• Suec: skägg ^(sv) n.
• Tadjik: риш ^(tg)
• Tagal: balbas ^(tl)
• Tàtar: сакал ^(tt)
• Txec: brada ^(cs) f.
• Xinès: 鬍子 ^(zh) ‎(胡子, húzǐ)

Filament de les plomes

• Anglès: barb ^(en)
• Castellà: barba ^(es)

• Francès: barbe ^(fr)
• Italià: barbiglio ^(it)

Nom

bar·ba m. ‎(plural barbes)

1. (obsolet) Actor especialista en representar papers de vell.

Traduccions

Especialista en papers de vell

• Castellà: barba ^(es)

Verb

bar·ba

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de barbar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb barbar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Termcat, Optimot

Castellà

• Pronúncia: \ˈbaɾ.βa\
• Etimologia: Del llatí barba.

Nom

bar·ba f. ‎(plural barbas)

1. barba

Llatí

• Pronúncia: /ˈbar.ba/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *bʰardʰeh₂.

Nom

barba f. ‎(genitiu barbae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	barba	barbae
Vocatiu	barba	barbae
Acusatiu	barbam	barbās
Genitiu	barbae	barbārum
Datiu	barbae	barbīs
Ablatiu	barbā	barbīs

1. barba

Derivats

• barbātus
• barbitium
• barbula
• imberbis