papo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpa.pu/, occidental /ˈpa.po/
• Homòfon: papu

Verb

papo

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de papar

   [Jo] papo, pape, pap o papi.

2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb papar

   [Que jo] papo, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] papi o pape.

3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb papar

   [Que ell/ella/vostè] papo, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] papi o pape.

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·po (2)
• Anagrames: popa, Popa, popà