loco

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

lo·co m. ‎(plural locos)

  1. boig
  2. imprudent

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre loco


Francès
[modifica]

Nom[modifica]

loco f. ‎(plural locos)

  1. locomotora


Italià
[modifica]

Nom[modifica]

lò·co m. ‎(plural lochi)

  1. lloc , forma antiga i poètica de luogo
  2. locomotora

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

locō ‎(1a present?), locās ‎(2a present), locāre ‎(infinitiu), locāvī ‎(perfet), locātum ‎(supí)

  1. posar en un lloc, jo poso; situar, jo situo
    Ex.: locare hominem in insidiis, (traducció:«posar una persona en emboscada»)
  2. establir, jo m'estableixo
    Ex.:castra locare, (traducció:«establir el campament»)
  3. trobar, localitzar
    Ex.:Prudentia est locata in delectu bonorum et malorum, (traducció:«La prudència es troba en saber distingir el bé del mal»)
  4. casar una filla
    Ex.:filiam locare in matrimonio alicui, (traducció:«casar una filla amb algú»)
  5. llogar
    Ex.:locare agrum frumento, (traducció:«llogar un camp de conreu a canvi d'una quota de blat»)
  6. prestar diners
    Ex.:locare argenti nemini nummum queo, (traducció:«no tinc diners per prestar a ningú»)
  7. adjudicar
    Ex.:locare templum exstruendum, (traducció:«adjudicar la construcció d'un temple»)

Derivats[modifica]

Nom[modifica]

locō

  1. datiu singular de locus
  2. ablatiu singular de locus