locus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlɔ.kʊs/
• Etimologia: Del llatí arcaic *stlocus, de l'arrel protoindoeuropea *stel- ‎(«situar»).

Nom

locus m. ‎(genitiu locī)

1. lloc

   Dicere ex superiore loco.

   Parlar des d'un lloc elevat.

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	locus	locī
Vocatiu	loce	locī
Acusatiu	locum	locōs
Genitiu	locī	locōrum
Datiu	locō	locīs
Ablatiu	locō	locīs

Derivats

• īlicō
• locālis
• loculus