loculus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlɔ.kʊ.lʊs/
• Etimologia: Diminutiu de locu.

Nom

loculus m. ‎(genitiu loculī)

1. Bossa de cuir que formava part de l'equipament dels legionaris a l'antiga Roma.

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	loculus	loculī
Vocatiu	locule	loculī
Acusatiu	loculum	loculōs
Genitiu	loculī	loculōrum
Datiu	loculō	loculīs
Ablatiu	loculō	loculīs

• 

  detall de la columna de Trajà on es pot veure un loculus

• 

  imitació actual d'un loculus

Vegeu també

• Peter Connolly, Die römische Armee, ed. Tessloff, ISBN 3-7886-0180-9.