llogar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /ʎuˈɣa/
balear /ʎoˈɣa/, /ʎuˈɣa/
Occidental:  nord-occidental /ʎoˈɣa/, valencià /ʎoˈɣaɾ/

Verb[modifica]

llogar trans., pron. ‎(pronominal llogar-se)

  1. Donar alguna cosa per certa quantitat pel temps convingut.
  2. Prendre a lloguer.
  3. Treballar per cert preu.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: llogo, lloga, lloguem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Nom[modifica]

llogar m.

  1. lloc d'establiment, llar
    «E cové a rei que aquells qui aporten al llogar on ell és les mercaderies, que no els prenguen peatges» (Jaume I, Llibre de saviesa, 1385)

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]