rogall

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ruˈɣaʎ/
	balear /roˈɣaj/, /ruˈɣaj/
Occidental:	/roˈɣaʎ/

• Rimes: -aʎ
• Etimologia: Regressió de rogallós, d’un antic *roc ‎(adjectiu), del llatí raucu(m) ‎(«ronc»), segle XIII.

Nom

rogall m. ‎(plural rogalls)

1. Inflamació de la laringe que provoca una veu aspra.
2. (empordanès) Botet per atraure i caçar guatlles.

Derivats

• enrogallar, enrogallament

Traduccions

Laringe amb veu aspra

• Anglès: hoarseness ^(en)
• Castellà: ronquera ^(es) f.
• Francès: enrouement ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·gall (2)
• Anagrames: argoll, grallo, llogar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot