imprecar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /im.pɾəˈka/
Occidental: nord-occidental /im.pɾeˈka/, valencià /im.pɾeˈkaɾ/

Verb[modifica]

im·pre·car trans.

  1. malferir maleint, desitjar el mal a algú amb paraules

Conjugació[modifica]

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: /im.pɾeˈkaɾ/
Americà: alt /im.p(ɾe)ˈkaɾ/, baix /im.pɾeˈkaɾ/

Verb[modifica]

im·pre·car ‎(present impreco, passat imprequé, futur imprecaré)

  1. imprecar

Conjugació[modifica]


Portuguès
[modifica]

Verb[modifica]

imprecar

  1. imprecar