imprecatori

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /im.pɾə.kəˈtɔ.ɾi/, occidental /im.pɾe.kaˈtɔ.ɾi/
• Rimes: -ɔɾi
• Etimologia: (pendent)

Adjectiu

imprecatori m. ‎(femení imprecatòria, plural masculí imprecatoris, plural femení imprecatòries)

1. que es fa amb imprecació

Traduccions

imprecatori [1] (fet amb imprecació)

• Castellà: imprecatorio ^(es) m.
• Francès: imprécatoire ^(fr)
• Llatí: imprecatorius ^(la)
• Portuguès: imprecatório ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pre·ca·to·ri (5)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot