imprequeguéssou

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /im.pɾe.keˈɣe.sow/

Verb

imprequeguéssou

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb imprecar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [vosaltres/vós] imprequéssiu, imprequésseu, imprecàsseu, imprecàssiu o imprecàreu.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pre·que·gués·sou (5)