imprecaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /im.pɾəˈka.ɾən/, occidental /im.pɾeˈka.ɾen/
• Rimes: -aɾen

Verb

imprecaren

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de imprecar.

   [Ells/elles/vostès] imprecaren o van/varen imprecar.

2. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb imprecar.

   Forma valenciana: [ells/elles/vostès] imprequessin, imprequessen, imprecassen, imprecassin o imprecaren.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pre·ca·ren (4)
• Anagrames: increparem, increpàrem, primerenca