imprequeguessa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /im.pɾe.keˈɣe.sa/
• Rimes: -esa

Verb

imprequeguessa

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb imprecar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [jo] imprequés, imprecàs o imprecara.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pre·que·gues·sa (5)