imprequeguesses

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /im.pɾe.keˈɣe.ses/
• Rimes: -eses

Verb

imprequeguesses

1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb imprecar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [tu] imprequessis, imprequesses, imprecassis, imprecasses o imprecares.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pre·que·gues·ses (5)