imprequegueu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /im.pɾe.keˈɣew/
• Rimes: -ew

Verb

imprequegueu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb imprecar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [que vosaltres/vós] imprequeu.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pre·que·gueu (4)