imprecavo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /im.pɾəˈka.βu/, nord-occidental /im.pɾeˈka.βo/

Verb

imprecavo

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de imprecar.

   Forma col·loquial per [vosaltres/vós] imprecàveu.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pre·ca·vo (4)
• Heterograma de 9 lletres (aceimoprv)