impreque

Potser volíeu: imprequé

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /imˈpɾe.ke/

Verb

impreque

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de imprecar.

   Forma valenciana: [jo] impreco, impreque, imprec o imprequi.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb imprecar.

   [Que jo] imprequi o impreque.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb imprecar.

   [Que ell/ella/vostè] imprequi o impreque.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb imprecar.

   Imprequi o impreque [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pre·que (3)