fembra

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈfem.bɾə/, occidental /ˈfem.bɾa/
  • Etimologia: Del llatí fēmĭna, segle XI.

Adjectiu[modifica]

fembra f. ‎(plural fembres)

  1. (antic, biologia) femella
    «Faeren niu dues cigonyes, e la cigonya fembra... consentia a altra cigonya mascle en lo niu.» (Marian Aguiló (ed.), Recull de Eximplis e Miracles, Gestes e Faules e altres ligendes, segle XV)

Nom[modifica]

fembra f. ‎(plural fembres)

  1. (antic, biologia) femella
  2. (antic) dona
    «El foc crema individus de totes edats, ciutadans de totes ciutats, tant barons com fembres (Luci Anneu Sèneca (trad. Carles Cardó), Consolació a Màrcia)
    «La societat, si bé de paraula equipara els dos sexes, en el terreny dels fets privilegia el baró, i exclou la fembra dels quefers polítics, econòmics, artístics...» (Octavi Fullat, El crac universitari (pàg. 103), Cadí, 1969)
  3. (antic) muller, dona
    «Axí és d'aquell qui anas a la fembra de son prohisme: qui-s vulla qui la tocas no serà sens culpa.» (Antoni Bulbena i Tusell (trad.), L'ecclesiastes o lo prehicador, Stampa d'En Fidel Giró, 1901)
  4. (balear, pejoratiu) Mala dona.
  5. (modern, pejoratiu) dona

Derivats[modifica]

Variants[modifica]

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fem·bra (2)
  • Heterograma de 6 lletres (abefmr)
  • Anagrama: fambre

Vegeu també[modifica]