fembra
Català
[modifica]Adjectiu
[modifica]fembra f. (plural fembres)
Nom
[modifica]fembra f. (plural fembres)
- (antic, biologia) femella
- (antic) dona
- «El foc crema individus de totes edats, ciutadans de totes ciutats, tant barons com fembres.» (Luci Anneu Sèneca (trad. Carles Cardó), Consolació a Màrcia)
- «La societat, si bé de paraula equipara els dos sexes, en el terreny dels fets privilegia el baró, i exclou la fembra dels quefers polítics, econòmics, artístics...» (Octavi Fullat, El crac universitari (pàg. 103), Cadí, 1969)
- (antic) muller, dona
- «Axí és d'aquell qui anas a la fembra de son prohisme: qui-s vulla qui la tocas no serà sens culpa.» (Antoni Bulbena i Tusell (trad.), L'ecclesiastes o lo prehicador, Stampa d'En Fidel Giró, 1901)
- (balear, pejoratiu) Mala dona.
- (modern, pejoratiu) dona
Derivats
[modifica]Variants
[modifica]- hembra (castellanisme)
Sinònims
[modifica]Antònims
[modifica]Compostos i expressions
[modifica]- (antic) mala fembra: prostituta.
- (antic) àvol fembra: prostituta.
- (antic) fembra vil: prostituta.
- (antic) fembra folla: prostituta.
- (antic) fembra pública: prostituta.
- (antic) fembra comuna: prostituta.
- (antic) fembra pecadriu: prostituta.
- (antic) fembra setmanera: prostituta que pagava una quota setmanal per tal de romandre al bordell.
- (antic) d'ávol fembra no prengues amistança, car la pren i tost la llança: aconsella evitar el tracte amb les prostitutes, puix que, a més de ser il·lícit, no correspon a l’amor, i sols la mou el seu propi interès.
- (antic) fembra servicial: dona de fer feines.
- (antic) fembra soldadera: dona amistançada.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: fem·bra (2)
- Heterograma de 6 lletres (abefmr)
- Anagrama: fambre