escapar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /əs.kəˈpa/
Occidental:  nord-occidental /es.kaˈpa/, valencià /es.kaˈpaɾ/
Informal:  nord-occidental /as.kaˈpa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: escapà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *excappare ‎(literalment «deslliurar-se de la capa»), segle XII.

Verb[modifica]

escapar intr., pron. ‎(pronominal escapar-se)

  1. Sortir d'un lloc on s'estava retingut contra voluntat o per obligació.
    Escapar de la presó.
    M'escaparé un moment de la festa per veure com es troba el nen, però estaré de tornada quan donin els premis.
  2. Defugit d'un perill o d'una situació desagradable.
    Per sort escapà d'una mort segura en aquella tempesta.
  3. Deixar anar alguna cosa en contra de la pròpia voluntat.
    Ho sento, se m'ha escapat el gos, no agafava la corretja prou fermament.
    Se t'ha escapat una paraulota.
  4. No arribar a comprendre quelcom.
    Se m'escapa com ha pogut passar.

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]