fugir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/fuˈʒi/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /fuˈʒi/
	valencià /fuˈd͡ʒiɾ/, /fuˈd͡ʒi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: fugí
• Etimologia: Del llatí vulgar *fugīre, del clàssic fugere, segle XIV. Doblet del contemporani fúger via el llatí clàssic.

Verb

fugir intr.

1. Allunyar-se de pressa per evitar un perill.
2. Una cosa, allunyar-se ràpidament.
3. Escapar-se.
4. Transcórrer ràpidament.

Conjugació

Tercera conjugació pura amb alternances en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	fugir			haver fugit o fuit
gerundi	fugint			havent fugit o fuit
participi	fugit, fugida, fugits, fugides
	fuit, fuita, fuits, fuites						bal
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	fujo	fuges	fuig	fugim	fugiu	fugen
	fuig						bal, val, alg
	fugi						sept
imperfet	fugia	fugies	fugia	fugíem	fugíeu	fugien
passat simple	fugí	fugires	fugí	fugírem	fugíreu	fugiren
futur	fugiré	fugiràs	fugirà	fugirem	fugireu	fugiran
condicional	fugiria	fugiries	fugiria	fugiríem	fugiríeu	fugirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	fugi	fugis	fugi	fugim	fugiu	fugin
	fuja	fuges	fuja			fugen	occ
				fugiguem	fugigueu		bal
imperfet	fugís	fugissis	fugís	fugíssim	fugíssiu	fugissin
		fugisses		fugíssem	fugísseu	fugissen
	fugira	fugires	fugira	fugírem	fugíreu	fugiren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	fuig	fugi	fugim	fugiu	fugin
	–			fugiguem			bal
	–		fuja			fugen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	fugiva	fugives	fugiva	fugívem	fugíveu	fugiven	n-occ, alg
condicional	fugiriva	fugirives	fugiriva	fugirívem	fugiríveu	fugiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		fujos	fujo				n-occ
imperfet	fugigués	fugiguesses	fugigués	fugiguéssem	fugiguésseu	fugiguessen
	fugissi		fugissi				sept, alg
	fugiguera	fugigueres	fugiguera	fugiguérem	fugiguéreu	fugigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... fugit o fuit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... fugir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... fugit o fuit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... fugit o fuit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... fugit o fuit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... fugit o fuit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... fugir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... fugit o fuit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... fugit o fuit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... fugit o fuit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: fujo, fuig, fugim

Variants

• fúger (arcaic, septentrional)

Sinònims

• (allunyar-se de pressa) escapar, escapolir-se, esquitllar-se, guillar, marxar, pirar, volar
• defugir, esquivar, evitar

Compostos i expressions

• fugir d'estudi

Traduccions

Allunyar-se

• Anglès: run away ^(en), flee ^(en)
• Àrab: هَرَبَ‎ ^(ar)
• Castellà: huir ^(es), volar ^(es)
• Esperanto: forkuri ^(eo)
• Francès: fuir ^(fr)
• Friülà: fuî ^(fur)
• Grec antic: φεύγω ^(grc) ‎(pheúgō)
• Ido: fugar ^(io)
• Italià: fuggire ^(it)
• Llatí: fugere ^(la), aufugio ^(la), effugio ^(la)
• Llengua de signes catalana: ESCAPAR-SE ^(csc)
• Neerlandès: vluchten ^(nl)
• Polonès: uciekać ^(pl)
• Portuguès: fugir ^(pt)
• Romanès: fugi ^(ro)
• Romaní: naśel ^(rom)
• Rus: убега́ть ^(ru) ‎(ubegat)
• Txec: utéct ^(cs)
• Xinès: 逃跑 ^(zh) ‎(táopǎo)

Escapar-se

• Alemany: fliehen ^(de), flüchten ^(de)
• Anglès: escape ^(en)
• Castellà: huir ^(es), fugarse ^(es), escaparse ^(es)
• Francès: s'échapper ^(fr), s'enfuir ^(fr)
• Llengua de signes catalana: ESCAPAR-SE ^(csc)

Transcórrer ràpidament

• Anglès: fly ^(en)
• Castellà: huir ^(es)
• Francès: fuir ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: fu·gir (2)
• Anagrames: grufi, grufí

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: fugir