fugiren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/fuˈʒi.ɾən/
Occidental:	nord-occidental /fuˈʒi.ɾen/, valencià /fuˈd͡ʒi.ɾen/

• Rimes: -iɾen

Verb

fugiren

1. (literari) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de fugir
2. (valencià) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb fugir

Miscel·lània

• Síl·labes: fu·gi·ren (3)
• Heterograma de 7 lletres (efginru)
• Anagrama: enfugir