pirar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /piˈɾa/
Occidental: nord-occidental /piˈɾa/, valencià /piˈɾaɾ/
  • Etimologia: Del caló pirar ‎(«anar»), segle XX.

Verb[modifica]

pi·rar intr. ‎(pronominal pirar-se-les)

  1. (col·loquial central) anar-se'n

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: piro, pira, pirem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: /piˈɾaɾ/
Americà: alt /p(i)ˈɾaɾ/, baix /piˈɾaɾ/

Verb[modifica]

pi·rar intr., pron. ‎(pronominal pirarse, present piro, passat piré, futur piraré)

  1. fer campana