pirí

Potser volíeu: piri

Català

Verb

pirí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de pirar.

Caló català

• Pronúncia: /piˈɾi/
• Etimologia: Del romaní piri.

Nom

pirí f.

1. cassola

Sinònims

• claví

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33
• Marina Massaguer Comes, «L'Ús i el rol del català a la comunitat gitana del nucli antic de Tarragona», Treballs de sociolingüística catalana, 2014, Vol. 24, p. 409-428