Vés al contingut

encoratjar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /əŋ.ku.ɾəˈd͡ʒa/
balear /əŋ.ko.ɾəˈd͡ʒa/, /əŋ.ku.ɾəˈd͡ʒa/
Occidental:  nord-occidental /eŋ.ko.ɾaˈd͡ʒa/
valencià /eŋ.ko.ɾaˈd͡ʒaɾ/, /eŋ.ko.ɾaˈd͡ʒa/

Verb

[modifica]

encoratjar trans., pron. ‎(pronominal encoratjar-se)

  1. Convèncer algú de fer una cosa; adquirir la valentia suficient per fer-la, i especialment, per afrontar una dificultat.
    «I si, en un principi, va encoratjar un moviment de denúncia i revisió del passat, aviat fou suficientment caut per adonar-se que s'havia anat massa lluny...» ([1])
    «Pitàgores va nàixer a l'illa de Samos i va conèixer Tales, qui el va encoratjar a desplaçar-se fins a Egipte per estudiar matemàtiques.» ([2])

Sinònims

[modifica]

Antònims

[modifica]

Conjugació

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: en·co·rat·jar (4)
  • Anagrama: torcejaran

Vegeu també

[modifica]
  1. Alberto Reig Tap, Josep Sánchez Cervelló, Transiciones en el mundo contemporáneo, Publicacions Universitat Rovira i Virgili, 2016, pàgina 455
  2. Antonio Martínez Naveira, Sobre la història de les matemàtiques a València i als països mediterranis: Lliçó magistral d’obertura de curs, Universitat de València, 1998, pàgina 27