duplico

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: duplicò


Català
[modifica]

Verb[modifica]

du·pli·co

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de duplicar
    [Jo] duplico, duplique, duplic o dupliqui.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb duplicar
    [Que jo] duplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] dupliqui o duplique.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb duplicar
    [Que ell/ella/vostè] duplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] dupliqui o duplique.


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

du·pli·co

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb duplicar


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

duplico

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de duplicare


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

duplicō ‎(1a present?), duplicās ‎(2a present), duplicāre ‎(infinitiu), duplicāvī ‎(perfet), duplicātum ‎(supí)

  1. doblar, duplicar
  2. augmentar
  3. doblegar