duplique

Potser volíeu: dupliqué

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /duˈpɫi.ke/
• Rimes: -ike

Verb

duplique

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de duplicar.

   Forma valenciana: [jo] duplico, duplique, duplic o dupliqui.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb duplicar.

   [Que jo] dupliqui o duplique.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb duplicar.

   [Que ell/ella/vostè] dupliqui o duplique.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb duplicar.

   Dupliqui o duplique [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: du·pli·que (3)