duplique

Potser volíeu: dupliqué

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /duˈpɫi.ke/
• Rimes: -ike

Verb

duplique

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de duplicar.

   Forma valenciana: [jo] duplico, duplique, duplic o dupliqui.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb duplicar.

   [Que jo] dupliqui o duplique.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb duplicar.

   [Que ell/ella/vostè] dupliqui o duplique.

4. Tercera persona del singular (vostè) de l'imperatiu del verb duplicar.

   Dupliqui o duplique [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: du·pli·que (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /duˈpli.ke/

Americà: alt /duˈpli.k(e)/, baix /duˈpli.ke/

• Rimes: -ike

Verb

duplique

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb duplicar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb duplicar
3. tercera persona del singular (usted) de l'imperatiu del verb duplicar

Miscel·lània

• Síl·labes: du·pli·que (3)