duplic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /duˈpɫik/
• Rimes: -ik

Verb

duplic

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de duplicar.

   Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] duplico, duplique, duplic o dupliqui.

Miscel·lània

• Síl·labes: du·plic (2)
• Heterograma de 6 lletres (cdilpu)