duo

Potser volíeu: dúo, δύο

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdu.o/
• Etimologia: De l'italià duo, del llatí duo. Doblet del patrimonial dos.

Nom

duo m. ‎(plural duos)

1. Composició musical per a dos veus o dos músics.
2. Conjunt de dos intèrprets musicals que actuen plegats.
3. Conjunt de dues persones que fan juntes una activitat.

Variants

• duet (especialment un conjunt de dos)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: duo ^(en), duet ^(en)
• Castellà: dúo ^(es) m., dueto ^(es) m.
• Francès: duo ^(fr) m.
• Italià: duo ^(it) m., duetto ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: du·o (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈdʊ.ɔ/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *dwóh₁.

Numeral

duo

← I	II		III →
Cardinal: Ordinal:		duo secundus

1. (numeral) dos, símbol II.

Declinació

Irregular, sense singular.

Cas	Plural
	Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	duo	duae	duo
Vocatiu	duo	duae	duo
Acusatiu	duōs, duo	duās	duo
Genitiu	duōrum	duārum	duōrum
Datiu	duōbus	duābus	duōbus
Ablatiu	duōbus	duābus	duōbus

Nota: El genitiu masculí i neutre també es poden trobar en la forma duum o duûm.