duo

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈdʊ.ɔ/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *dwóh₁-.

Numeral[modifica]

duo

 <  I II   > III
Cardinal:
Ordinal:
duo
secundus
  1. (numeral) dos, símbol II.

Declinació[modifica]

Irregular, sense singular.

Cas Plural
Masculí Femení Neutre
Nominatiu duo duae duo
Vocatiu duo duae duo
Acusatiu duōs, duo duās duo
Genitiu duōrum duārum duōrum
Datiu duōbus duābus duōbus
Ablatiu duōbus duābus duōbus

Nota: El genitiu masculí i neutre també es poden trobar en la forma duum o duûm.