plico

Italià

• Pronúncia: /ˈpliː.ko/
• Etimologia: Del llatí plico.

Nom

plì·co m. ‎(plural plichi)

1. paquet
2. coberta

Llatí

• Pronúncia: /ˈplɪ.koː/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea plek

Verb

plicō ‎(1a present^?), plicās ‎(2a present), plicāre ‎(infinitiu), plicui ‎(perfet), plicātum ‎(supí)

1. Plegar, flexionar, enrotllar.
2. Arribar un vaixell a port, perquè plegaven les veles.

Derivats

• applicō
• complicō
• explicō
• implicō
• multiplicō
• replicō
• supplicō

    En altres llengües

Anglès: ply Aragonès: plegar Asturià: plegar Català: plegar Castellà: llegar, plegar, pregar Cors: piegà, piigà Francès: plier Friülès: pleâ

Italià: piegare Occità: plegar Portuguès: chegar, pregar, plicar Romanès: pleca, plecare Sard: pigiàre, pijare, pricare, prigare Sicilià: chicari, ghicari Venecià: piegar

Vegeu també

• Eustaquio Echauri: "Diccionario latino VOX", ed.Bibliograf, Barcelona, 1979