plico
Aparença
Italià
[modifica]Nom
[modifica]plico m. (plural plichi)
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: plì·co (2)
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈplɪ.koː/
- Etimologia: De l'arrel indoeuropea plek
Verb
[modifica]plicō (1a present?), plicās (2a present), plicāre (infinitiu), plicui (perfet), plicātum (supí)
Derivats
[modifica]Descendents
[modifica]- Anglès: ply
- Aragonès: plegar
- Asturià: plegar
- Castellà: llegar, plegar, pregar
- Català: plegar
- Cors: piegà, piigà
- Francès: plier
- Friülès: pleâ
- Italià: piegare
- Occità: plegar
- Portuguès: chegar, pregar, plicar
- Romanès: pleca, plecare
- Sard: pigiàre, pijare, pricare, prigare
- Sicilià: chicari, ghicari
- Venecià: piegar
Vegeu també
[modifica]- Eustaquio Echauri: "Diccionario latino VOX", ed.Bibliograf, Barcelona, 1979