plico

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈpliː.ko/
• Etimologia: Del llatí plico.

Nom

plico m. ‎(plural plichi)

1. paquet
2. coberta

Miscel·lània

• Síl·labes: plì·co (2)

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈplɪ.koː/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea plek

Verb

plicō ‎(1a present^?), plicās ‎(2a present), plicāre ‎(infinitiu), plicui ‎(perfet), plicātum ‎(supí)

1. Plegar, flexionar, enrotllar.
2. Arribar un vaixell a port, perquè plegaven les veles.

Derivats

• applicō
• complicō
• explicō
• implicō
• multiplicō
• replicō
• supplicō

Descendents

• Anglès: ply
• Aragonès: plegar
• Asturià: plegar
• Castellà: llegar, plegar, pregar
• Català: plegar
• Cors: piegà, piigà
• Francès: plier
• Friülès: pleâ
• Italià: piegare
• Occità: plegar
• Portuguès: chegar, pregar, plicar
• Romanès: pleca, plecare
• Sard: pigiàre, pijare, pricare, prigare
• Sicilià: chicari, ghicari
• Venecià: piegar

Vegeu també

• Eustaquio Echauri: "Diccionario latino VOX", ed.Bibliograf, Barcelona, 1979