implico

Potser volíeu: implicò

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /imˈpɫi.ku/, occidental /imˈpɫi.ko/
• Rimes: -iko

Verb

implico

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de implicar.

   [Jo] implico, implique, implic o impliqui.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb implicar.

   [Que jo] implico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] impliqui o implique.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb implicar.

   [Que ell/ella/vostè] implico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] impliqui o implique.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pli·co (3)
• Anagrama: olímpic

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /imˈpli.ko/

Americà: alt /imˈpli.k(o)/, baix /imˈpli.ko/

• Rimes: -iko

Verb

implico

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb implicar

Italià

Verb

implico

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de implicare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɪm.plɪ.koː/
• Etimologia: Del prefix im- i plico.

Verb

implicō ‎(1a present^?), implicās ‎(2a present), implicāre ‎(infinitiu), implicāvī ‎(perfet), implicātum ‎(supí)

1. implicar, implicar-se

Derivats

• implicātiō
• implicātus
• impliciscor
• implicitus

Nota d'us

El temps perfet pot tenir, a més de implicāvī, la forma implicui.