explico

Potser volíeu: explicó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əksˈpɫi.ku/
	balear /əksˈpɫi.ko/, /əksˈpɫi.ku/
Occidental:	/eksˈpɫi.ko/

• Rimes: -iko

Verb

explico

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de explicar.

   [Jo] explico, explique, explic o expliqui.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb explicar.

   [Que jo] explico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] expliqui o explique.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb explicar.

   [Que ell/ella/vostè] explico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] expliqui o explique.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /eksˈpli.ko/, meridional /ehˈpli.ko/

Americà: alt /eksˈpli.k(o)/, baix /ekhˈpli.ko/

• Rimes: -iko

Verb

explico

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb explicar

Miscel·lània

• Síl·labes: ex·pli·co (3)
• Heterograma de 7 lletres (ceilopx)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɛks.plɪ.koː/
• Etimologia: Del prefix ex- i plicō.

Verb

explicō ‎(1a present^?), explicās ‎(2a present), explicāre ‎(infinitiu), explicāvī ‎(perfet), explicātum ‎(supí)

1. desplegar, jo desplego, explanar
2. desembolicar, jo desembolico
3. explicar, jo explico

Derivats

• explicābilis
• explicāns
• explicanter
• explicātē
• explicātiō
• explicātor
• explicātus
• explicitus