coma

De Viccionari
Potser volíeu: Coma


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈko.mə/, occidental /ˈko.ma/
  • Rimes: -oma
  • Etimologia: Del grec antic κῶμα ‎(kôma, «son profund») [1], segle XX.
  • Etimologia: Del llatí comma ‎(«divisió, signe») [2], segle XX, del grec antic κόμμα ‎(kómma, «fragment»), del verb κόπτω ‎(kóptō, «tallar»).
  • Etimologia: De l'occità antic comba ‎(«vall») [3], segle X, del gàl·lic cumba, del protocelta *kumbā. Cognat del gal·lès cwm, del bretó komm, del francès combe.

Nom[modifica]

coma m. ‎(plural comes)

  1. (medicina) Estat sever de pèrdua de consciència normalment induït per algun trauma.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

coma f. ‎(plural comes)

  1. Signe de puntuació (,) que normalment indica una pausa en una sentència o separació d'elements d'una llista.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

coma f. ‎(plural comes)

  1. Circ glacial en forma de cóm.
  2. Depressió en terreny de muntanya.
  3. Prat situat en un cim aplanat.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈkəʊmə/
  • Etimologia:
[1] Del grec antic κῶμα ‎(kôma).
[2] Del llatí coma, del grec antic κόμη ‎(kómē).

Nom[modifica]

coma ‎(plural comas)

  1. (medicina) coma

Nom[modifica]

coma ‎(plural comae)

  1. (astronomia) cabellera (cua d'un cometa)

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: co·ma (2)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈko.ma/
  • Rimes: -oma
  • Etimologia:
[1] Del grec antic κῶμα ‎(kôma).
[2] Del llatí comma, del grec antic κόμμα ‎(kómma, «tall»).
[3] Del grec antic κόμη ‎(kómē).
[4] Forma verbal de comer.

Nom[modifica]

coma m. ‎(plural comas)

  1. (medicina) coma

Derivats[modifica]

Nom[modifica]

coma f. ‎(plural comas)

  1. coma

Compostos i expressions[modifica]

Nom[modifica]

coma f. ‎(plural comas)

  1. (arcaisme) crin

Sinònims[modifica]

Verb[modifica]

coma

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb comer
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb comer
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb comer

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre coma


Gallec
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈko.ma/
  • Etimologia:
[1] Del grec antic κῶμα ‎(kôma).
[2] Del llatí comma, del grec antic κόμμα ‎(kómma, «tall»).
[3] Del llatí coma, del grec antic κόμη ‎(kómē).
[4] Forma verbal de comer.

Nom[modifica]

coma m. ‎(plural comas)

  1. (medicina) coma

Derivats[modifica]

Nom[modifica]

coma f. ‎(plural comas)

  1. coma (signe de puntuació)
  2. (plural) cometes

Sinònims[modifica]

Nom[modifica]

coma f. ‎(plural comas)

  1. crin

Sinònims[modifica]

Verb[modifica]

coma

  1. primera persona singular del present de subjuntiu de comer
  2. tercera persona singular del present de subjuntiu de comer
  3. tercera persona singular de l'imperatiu de comer

Conjunció[modifica]

coma

  1. com
    É tan listo coma ti.És tan llest com tu.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: co·ma (2)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre coma
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionário Estraviz sobre coma


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkɔː.ma/

Nom[modifica]

coma m. ‎(plural invariable)

  1. (medicina) coma

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: cò·ma (2)


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈku.mo̞/
  • Àudio: Bearn

Nom[modifica]

coma f. ‎(plural comas o comes [aranès])

  1. (aranès) coma, depressió

Adverbi[modifica]

coma

  1. com (interrogatiu)
  2. que (exclamatiu)

Preposició[modifica]

coma

  1. com a, en qualitat de

Conjunció[modifica]

coma

  1. com, com que