coma

Català

• Pronúncia: oriental /ˈko.mə/, occidental /ˈko.ma/
• Rimes: -oma
• Etimologia:

[1] Medicina: del grec antic κῶμα ‎(kõma, «son profund»), segle XX.

[2] Signe: del llatí comma, del grec antic κόμμα ‎(kómma, «fragment»), del verb κόπτω ‎(kóptō, «tallar»), segle XX.

[3] Geologia: del llatí cumba ‎(«vall»), segle X.

• Anagrames: maco, moca, mocà

Nom

co·ma m. ‎(plural comes)

1. (medicina) Estat sever de pèrdua de consciència normalment induït per algun trauma.

Traduccions

Estat sever de pèrdua de consciència

• Anglès: coma ^(en)
• Castellà: coma ^(es) m.

• Francès: coma ^(fr)
• Italià: coma ^(it) m.

Nom

co·ma f. ‎(plural comes)

1. Signe de puntuació (,) que normalment indica una pausa en una sentència o separació d'elements d'una llista.

Traduccions

Signe de puntuació

• Alemany: Komma ^(de) n.
• Anglès: comma ^(en)
• Castellà: coma ^(es) f.
• Eslovac: čiarka ^(sk) f.
• Esperanto: komo ^(eo)

• Francès: virgule ^(fr)
• Italià: virgola ^(it)
• Polonès: przecinek ^(pl) m.
• Portuguès: vírgula ^(pt) f.
• Rus: запята́я ^(ru) f. ‎(zapiataia)

Nom

co·ma f. ‎(plural comes)

1. Circ glacial en forma de cóm.

Traduccions

Circ glacial

• Anglès: cirque ^(en)

• Francès: ravin ^(fr)
• Italià: burrone ^(it)

Vegeu també

• Coma a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /ˈkəʊmə/

Nom

coma ‎(plural comas)

1. (medicina) coma

Castellà

• Pronúncia: /ˈko.ma/

Nom

co·ma m. ‎(plural comas)

1. (medicina) coma

Nom

co·ma f. ‎(plural comas)

1. coma

Italià

• Pronúncia: /ˈkɔː.ma/

Nom

cò·ma m. ‎(plural invariable)

1. (medicina) coma