crin

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɾin/
• Rimes: -in
• Etimologia: Del llatí crīne(m), acusatiu de crīnis ‎(«cabell»), segle XV.

Nom

crin m. o f. ‎(plural crins)

1. Pèl aspre del bescoll i la cua de certs animals, especialment cavalls.

Variants

• clin

Relacionats

• crina, crinera

Traduccions

Traduccions: crin

• Anglès: mane ^(en)
• Castellà: crin ^(es) f.

• Francès: crin ^(fr) m.

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB