Vés al contingut

crin

De Viccionari

Català[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkɾin/
  • Rimes: -in
  • Etimologia: Del llatí crīne(m), acusatiu de crīnis ‎(«cabell»), segle XV.

Nom[modifica]

crin m. o f. ‎(plural crins)

  1. Pèl aspre del bescoll i la cua de certs animals, especialment cavalls.

Variants[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]