moca

Potser volíeu: mocà

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈmɔ.kə/, balear /ˈmɔ.cə/, /ˈmɔ.kə/

Occidental: nord-occidental /ˈmɔ.ka/, valencià /ˈmɔ.ka/, /ˈmɔ.kɔ/

• Rimes: -ɔka

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈmo.kə/, balear /ˈmo.cə/, /ˈmo.kə/

Occidental: /ˈmo.ka/

• Rimes: -oka
• Etimologia: [1] D’origen incert preromà, segle XIV. [2] De Mokha, ciutat del Iemen. [3] De moc.
• Anagrames: coma, maco

Nom

mo·ca f. ‎(plural moques)

1. entranyes

Nom

mo·ca m. ‎(plural moques)

1. Cafè d’Aràbia molt ric en cafeïna.
2. Crema de pastisseria feta amb mantega, cafè, vainilla i sucre.
3. Infusió de cafè.

Traduccions

Cafè d’Aràbia

• Anglès: mocha ^(en)
• Castellà: moca ^(es)

• Francès: moka ^(fr)

Nom

mo·ca f. ‎(plural moques)

1. (central, valencià) medusa

Verb

mo·ca

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mocar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mocar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB