moc

Català

• Pronúncia: /ˈmok/
• Rimes: -ok (mocar)

• Pronúncia: /ˈmɔk/
• Rimes: -ɔk (moure)
• Etimologia: Del llatí mŭccus, segle XIV.
• Anagrames: com, cóm

Nom

moc m. ‎(plural mocs)

1. (plural) Humor viscós segregat per la mucosa nasal.
2. Humor que cau del nas.
3. miquel

Sinònims

• (que cau) candela

Derivats

• moquejar

Traduccions

Mocs, humor del nas

• Anglès: mucus ^(en)
• Castellà: mocos ^(es) m. pl.

• Francès: mucosités ^(fr)

Humor que cau del nas

• Alemany: Rotz ^(de) m.
• Anglès: snot ^(en)
• Àrab: مُخَاط‎ ^(ar) m.
• Armeni: փսլինք ^(hy) ‎(pslink)
• Belarús: со́плі ^(be) f. pl. ‎(sopli)
• Búlgar: со́пол ^(bg) m.
• Castellà: moco ^(es) m.
• Coreà: 콧물 ^(ko)
• Danès: snot ^(da) n.
• Eslovac: sopeľ ^(sk) m.
• Eslovè: smrkelj ^(sl) m.
• Esperanto: mukbuleto ^(eo)
• Estonià: tatt ^(et)
• Finès: räkä ^(fi)
• Francès: morve ^(fr), roupie ^(fr) f.
• Georgià: ჟღვლინტი ^(ka) ‎(jgvlinti)
• Grec: μύξα ^(el) f. ‎(mixa)
• Grec antic: κόρυζα ^(grc) f. ‎(kóruza)
• Hebreu: נַזֶּלֶת‎ ^(he) f.
• Hindi: गुस्ताख़ ^(hi)
• Hongarès: takony ^(hu)

• Islandès: hor ^(is) n.
• Italià: caccola ^(it) f., moccio ^(it) m.
• Japonès: 鼻水 ^(ja)
• Lituà: snarglys ^(lt) m.
• Macedoni: мр́сул ^(mk) m.
• Maori: hupe ^(mi)
• Neerlandès: snot ^(nl) n.
• Noruec: snørr ^(no)
• Polonès: smark ^(pl) m.
• Portuguès: muco ^(pt) m., ranho ^(pt) m.
• Romanès: muci ^(ro) m. pl.
• Rus: сопля́ ^(ru) f. ‎(soplià)
• Serbocroat: бале ^(sh), bale ^(sh) f. pl.
• Suec: snor ^(sv) n.
• Tai: น้ำมูก ^(th)
• Turc: sümük ^(tr)
• Txec: sopel ^(cs) m.
• Ucraïnès: смарка́ль ^(uk) m. ‎(smarkal)
• Vènet: sgnaròco ^(vec) m.
• Vietnamita: vuôi ^(vi)
• Xinès: 鼻涕 ^(zh) ‎(bítì)

Verb

moc

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de moure

Verb

moc

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mocar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC