moc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (humor, mocar) /ˈmok/
• Rimes: -ok

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (gerro, moure) /ˈmɔk/
• Rimes: -ɔk
• Etimologia: Del llatí mŭccus, segle XIV [1].
• Etimologia: De l'anglès bock [2].

Nom

moc m. ‎(plural mocs)

1. (plural) Humor viscós segregat per la mucosa nasal.
2. Humor que penja del nas.
3. miquel

Sinònims

• (que cau) candela

Derivats

• moquejar

Traduccions

Mocs, humor del nas

• Anglès: mucus ^(en)
• Castellà: mocos ^(es) m. pl.

• Francès: mucosités ^(fr)

Humor que penja del nas

• Alemany: Rotz ^(de) m.
• Anglès: snot ^(en)
• Àrab: مُخَاط‎ ^(ar) m.
• Armeni: փսլինք ^(hy) ‎(pslink)
• Belarús: со́плі ^(be) f. pl. ‎(sopli)
• Búlgar: со́пол ^(bg) m.
• Castellà: moco ^(es) m.
• Coreà: 콧물 ^(ko) ‎(konmul)
• Danès: snot ^(da) n.
• Eslovac: sopeľ ^(sk) m.
• Eslovè: smrkelj ^(sl) m.
• Esperanto: mukbuleto ^(eo)
• Estonià: tatt ^(et)
• Finès: räkä ^(fi)
• Francès: morve ^(fr), roupie ^(fr) f.
• Georgià: ჟღვლინტი ^(ka) ‎(jgvlinti)
• Grec: μύξα ^(el) f. ‎(mixa)
• Grec antic: κόρυζα ^(grc) f. ‎(kóruza)
• Hebreu: נַזֶּלֶת‎ ^(he) f.
• Hindi: गुस्ताख़ ^(hi)
• Hongarès: takony ^(hu)

• Islandès: hor ^(is) n.
• Italià: caccola ^(it) f., moccio ^(it) m.
• Japonès: 鼻水 ^(ja)
• Lituà: snarglys ^(lt) m.
• Macedoni: мр́сул ^(mk) m.
• Maori: hupe ^(mi)
• Neerlandès: snot ^(nl) n.
• Noruec: snørr ^(no)
• Polonès: smark ^(pl) m.
• Portuguès: muco ^(pt) m., ranho ^(pt) m.
• Romanès: muci ^(ro) m. pl.
• Rus: сопля́ ^(ru) f. ‎(soplià)
• Serbocroat: бале ^(sh), bale ^(sh) f. pl.
• Suec: snor ^(sv) n.
• Tai: น้ำมูก ^(th)
• Turc: sümük ^(tr)
• Txec: sopel ^(cs) m.
• Ucraïnès: смарка́ль ^(uk) m. ‎(smarkal)
• Vènet: sgnaròco ^(vec) m.
• Vietnamita: vuôi ^(vi)
• Xinès: 鼻涕 ^(zh) ‎(bítì)

Nom

moc m. ‎(plural mocs)

1. (menorquí) gerro, pitxer

Verb

moc

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de moure

Verb

moc

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mocar

Miscel·lània

• Anagrames: com ^(revers), cóm

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC