moc

Potser volíeu: móc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (humor, mocar) /ˈmok/
• Rimes: -ok

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (gerro, moure) /ˈmɔk/
• Rimes: -ɔk
• Etimologia: Del llatí mŭccus, segle XIV [1].
• Etimologia: De l'anglès bock [2].

Nom

moc m. ‎(plural mocs)

1. (plural) Humor viscós segregat per la mucosa nasal.
2. Humor que penja del nas.
3. miquel

Sinònims

• (que cau) candela

Derivats

• moquejar

Traduccions

Mocs, humor del nas

• Anglès: mucus ^(en)
• Castellà: mocos ^(es) m. pl.

• Francès: mucosités ^(fr)

Humor que penja del nas

• Alemany: Rotz ^(de) m.
• Anglès: snot ^(en)
• Àrab: مُخَاط‎ ^(ar) m.
• Armeni: փսլինք ^(hy) ‎(pslink)
• Belarús: со́плі ^(be) f. pl. ‎(sopli)
• Búlgar: со́пол ^(bg) m.
• Castellà: moco ^(es) m.
• Coreà: 콧물 ^(ko) ‎(konmul)
• Danès: snot ^(da) n.
• Eslovac: sopeľ ^(sk) m.
• Eslovè: smrkelj ^(sl) m.
• Esperanto: mukbuleto ^(eo)
• Estonià: tatt ^(et)
• Finès: räkä ^(fi)
• Francès: morve ^(fr), roupie ^(fr) f.
• Georgià: ჟღვლინტი ^(ka) ‎(jgvlinti)
• Grec: μύξα ^(el) f. ‎(mixa)
• Grec antic: κόρυζα ^(grc) f. ‎(kóruza)
• Hebreu: נַזֶּלֶת‎ ^(he) f.
• Hindi: गुस्ताख़ ^(hi)
• Hongarès: takony ^(hu)

• Islandès: hor ^(is) n.
• Italià: caccola ^(it) f., moccio ^(it) m.
• Japonès: 鼻水 ^(ja)
• Lituà: snarglys ^(lt) m.
• Macedoni: мр́сул ^(mk) m.
• Maori: hupe ^(mi)
• Neerlandès: snot ^(nl) n.
• Noruec: snørr ^(no)
• Polonès: smark ^(pl) m.
• Portuguès: muco ^(pt) m., ranho ^(pt) m.
• Romanès: muci ^(ro) m. pl.
• Rus: сопля́ ^(ru) f. ‎(soplià)
• Serbocroat: бале ^(sh), bale ^(sh) f. pl.
• Suec: snor ^(sv) n.
• Tai: น้ำมูก ^(th)
• Turc: sümük ^(tr)
• Txec: sopel ^(cs) m.
• Ucraïnès: смарка́ль ^(uk) m. ‎(smarkal)
• Vènet: sgnaròco ^(vec) m.
• Vietnamita: vuôi ^(vi)
• Xinès: 鼻涕 ^(zh) ‎(bítì)

Nom

moc m. ‎(plural mocs)

1. (menorquí) gerro, pitxer

Verb

moc

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de moure

Verb

moc

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mocar

Miscel·lània

• Anagrames: com ^(revers), cóm

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Polonès

• Pronúncia: /mɔt͡s/
• Etimologia: (pendent)

Nom

moc f.

1. poder

Conjugació

    Declinació de moc

	singular	plural
Nominatiu	moc	moce
Genitiu	mocy	mocy
Datiu	mocy	mocom
Acusatiu	moc	moce
Instrumental	mocą	mocami
Locatiu	mocy	mocach
Vocatiu	mocy	moce

Relacionats

• móc

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: com ^(revers)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Wielki słownik języka polskiego sobre moc
• Per a més informació vegeu l'entrada al Słownik Języka Polskiego sobre moc