Vés al contingut

moc

De Viccionari
Potser volíeu: móc

Català[modifica]

  • Pronúncia(i): (humor, mocar) /ˈmok/
  • Rimes: -ok
  • Pronúncia(i): (gerro, moure) /ˈmɔk/
  • Rimes: -ɔk
  • Etimologia: [1] Del llatí mŭccus, segle XIV.
  • Etimologia: [2] De l'anglès bock.

Nom[modifica]

moc m. ‎(plural mocs)

  1. (plural) Humor viscós segregat per la mucosa nasal.
  2. Humor que penja del nas.
  3. miquel

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

moc m. ‎(plural mocs)

  1. (menorquí) gerro, pitxer

Verb[modifica]

moc

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de moure

Verb[modifica]

moc

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mocar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

Polonès[modifica]

  • Pronúncia: /mɔt͡s/
  • Etimologia: (pendent)

Nom[modifica]

moc f.

  1. poder

Conjugació[modifica]

Relacionats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: com (revers)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Wielki słownik języka polskiego sobre moc
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Słownik Języka Polskiego sobre moc