moc

Català

• Pronúncia: /ˈmok/
• Rimes: -ok (mocar)

• Pronúncia: /ˈmɔk/
• Rimes: -ɔk (moure)

• Etimologia: Del llatí mŭccus, segle XIV.
• Anagrames: com, cóm

Nom

moc m. ‎(plural mocs)

1. (plural) Humor viscós segregat per la mucosa nasal.
2. Humor que cau del nas.
3. miquel

Sinònims

• (que cau) candela

Derivats

• moquejar

Traduccions

Mocs, humor del nas

• Anglès: mucus ^(en)
• Castellà: mocos ^(es) m. pl.

• Francès: mucosités ^(fr)

Humor que cau del nas

• Anglès: snot ^(en)
• Castellà: moco ^(es) m.

• Francès: morve ^(fr)

Verb

moc

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de moure

Verb

moc

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mocar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC