assentar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.sənˈta/
Occidental:	nord-occidental /a.senˈta/
	valencià /a.senˈtaɾ/, /a.senˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: assentà
• Etimologia: Del llatí vulgar *adsedentare, segle XIV.

Verb

assentar trans., pron. ‎(pronominal assentar-se)

1. Posar en una situació estable.
2. (pronominal) Establir-se permanentment un grup humà en un lloc.
3. (pronominal) Deixar en repòs un líquid, una dissolució.
4. Deixar per escrit un acord.
5. (pronominal, argot casteller) aplomar-se

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	assentar			haver assentat
gerundi	assentant			havent assentat
participi	assentat, assentada, assentats, assentades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	assento	assentes	assenta	assentem	assenteu	assenten
	assente						val
	assenti						sept
	assent				assentau		bal, alg
				assentam			bal
imperfet	assentava	assentaves	assentava	assentàvem	assentàveu	assentaven
passat simple	assentí	assentares	assentà	assentàrem	assentàreu	assentaren
futur	assentaré	assentaràs	assentarà	assentarem	assentareu	assentaran
condicional	assentaria	assentaries	assentaria	assentaríem	assentaríeu	assentarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	assenti	assentis	assenti	assentem	assenteu	assentin
	assente	assentes	assente			assenten	occ, bal
imperfet	assentés	assentessis	assentés	assentéssim	assentéssiu	assentessin
		assentesses		assentéssem	assentésseu	assentessen
	assentàs	assentassis	assentàs	assentàssim	assentàssiu	assentassin	bal
		assentasses		assentàssem	assentàsseu	assentassen	val, bal (1)
	assentara	assentares	assentara	assentàrem	assentàreu	assentaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	assenta	assenti	assentem	assenteu	assentin
	–				assentau		bal, alg
	–		assente			assenten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	assentariva	assentarives	assentariva	assentarívem	assentaríveu	assentariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	assentessi		assentessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... assentat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... assentar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... assentat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... assentat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... assentat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... assentat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... assentar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... assentat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... assentat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... assentat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: assento, assenta, assentem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims

• seure, equilibrar
• establir-se, colonitzar
• assolar
• anotar

Traduccions

Posar estable

• Anglès: place ^(en)
• Castellà: asentar ^(es)
• Francès: asseoir ^(fr)
• Italià: consolidare ^(it)

Establir-se

• Anglès: settle ^(en)
• Castellà: asentar ^(es)
• Francès: s'établir ^(fr)
• Italià: stablirsi ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: as·sen·tar (3)
• Anagrames: arnesats, artesans, enrasats, enrassat, ressanat, tarassen, tenassar, tensaràs

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Català antic

Verb

assentar

1. assentar (posar estable)
2. asseure

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	assentar
gerundi	assentant
participi	assentat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	assent	assentes	assenta	assentam	assentats	assenten
					assentau
imperfet	assentava	assentaves	assentava	assentàvem	assentàvets	assentaven
passat simple	assentí	assentast	assentà	assentam	assentàs	assentaren
	assenté	assentist		assentàrem	assentàrets
		assentares			assentàreu
futur	assentaré	assentaràs	assentarà	assentarem	assentarets	assentaran
					assentareu
condicional	assentaria	assentaries	assentaria	assentaríem	assentaríets	assentarien
					assentaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	assent	assents	assent	assentem	assentets	assenten
					assenteu
imperfet	assentàs	assentasses	assentàs	assentàssem	assentàssets	assentassen
	assentara	assentares	assentara	assentàrem	assentàsseu	assentaren
					assentàrets
					assentàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	assenta	assent	assentem	assentats	assenten
	–				assentau

Vegeu també

• Obres de referència: Faraudo