assentava

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ə.sənˈta.βə/, balear /ə.sənˈta.və/

Occidental: nord-occidental /a.senˈta.βa/, valencià /a.senˈta.va/, /a.senˈta.βa/

• Rimes: -ava

Verb

as·sen·ta·va

1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de assentar
2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de assentar

Català medieval

Verb

assentava

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet d'indicatiu de assentar
2. tercera persona singular (eil, eyll, ell) de l'imperfet d'indicatiu de assentar