assentau

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

as·sen·tau

  1. (balear, alguerès) segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de assentar
  2. (balear, alguerès) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb assentar


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

assentau

  1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de assentar
  2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de assentar