assentares

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

as·sen·ta·res

  1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de assentar
  2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb assentar


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

assentares

  1. segona persona singular (tu) del passat de assentar
  2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de assentar