assentàreu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: assentareu


Català
[modifica]

Verb[modifica]

as·sen·tà·reu

  1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de assentar
  2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb assentar


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

assentàreu

  1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de assentar
  2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de assentar