assentàrem

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: assentarem


Català
[modifica]

Verb[modifica]

as·sen·tà·rem

  1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de assentar
  2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb assentar


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

assentàrem

  1. primera persona plural (nós, nosaltres) del passat de assentar
  2. primera persona plural (nós, nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de assentar