alba

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca
Potser volíeu: Alba, Albà


Català
[modifica]

Nom[modifica]

al·ba f. ‎(plural albes)

  1. La primera llum que es descobreix per orient abans d'eixir el sol.
  2. La vestidura de tela blanca que sacerdots, diaques i subdiaques es posen sobre el seu propi hàbit i l'amit per a celebrar el sant ofici de la missa i altres oficis divins.
  3. Arbre d'uns vint a vint-i-cinc peus d'alçada, d'escorça blanquinosa i fulles de color verd clar. Creix en poc temps i la seva fusta, què és blanca i lleugera, triga molt a podrir-se dins de l'aigua.

Relacionats[modifica]


Compostos i expressions[modifica]

  • Alba blanc: Arbre de setze a vint peus d'alçada, escorça blanquinosa, i fulles semblants a les del cep encara que més petites, les quals són de color verd clar per la part superior, i blanca amb una mica de borrissol per la part inferior.
  • A trenc d'alba: A primera hora del matí.
  • Apuntar l'alba: Aparèixer la primera claror del dia.

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

al·ba f. ‎(plural albas)

  1. alba (primera llum)
  2. alba (vestidura blanca)


Gallec
[modifica]

Nom[modifica]

alba f. ‎(plural albas)

  1. alba (primera llum)
  2. alba (vestidura blanca)


Italià
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈal.ba/
  • Etimologia: Del llatí lux alba ‎(«blanca»), sobreentenent la llum.

Nom[modifica]

àl·ba f. ‎(plural albe)

  1. alba (primera llum)
  2. (figuradament) inici


Llatí
[modifica]

Adjectiu[modifica]

alba

  1. nominatiu femení singular de albus
  2. nominatiu neutre plural de albus
  3. vocatiu femení singular de albus
  4. vocatiu neutre plural de albus
  5. acusatiu neutre plural de albus

albā

  1. ablatiu femení singular de albus


Occità
[modifica]

Nom[modifica]

alba f. ‎(plural albas)

  1. alba

Variants[modifica]